3000 visites... Poc a poc he anat recollint aquí en aquest lloc coses que em
passaven pel cap, coses viscudes, coses que se m’ocorrien, coses banals, coses
tontes, coses.
Mentiria si digués que escric per a mi. Aquest
blog va començar per contar les meues aventures per la muntanya i ha acabat
sent un lloc on escric tot allò que el cap i el cos em demanen. Me vaig
permetre ser una pseudo-escriptora aficionada, i he acabat per agafar-li el
“flow” (com diria algun modern rapsoda) a això d’anar omplint fulls en blanc.
Sempre ( i quan dic sempre és perquè és així)
que escric tinc en ment i imagine cares
conegudes, mirades familiars que segueixen atentament i intenten entendre cadascuna
de les línies que composen això. M’agrada pensar que conecte amb alguna de les
vostres ments actives, m’entreté
que els vostres ulls s’entretinguen amb paraules que surten de mi, i que les
vostres emocions entren durant uns instants, per mínims que siguen, dins
d’aquest univers al que un dia vaig batejar Pamunt.
He escrit sobre coses que m’han passat, sobre
coses que he vist i he reinventat. He contat coses al peu de la lletra, i
lletres al peu de les coses, si és que això és possible.
Molts no ho sabeu, (altres sí) però esteu aquí
dins, he escrit sobre vosaltres entre paraules curtes, esdrúixoles i entre monosíl·labs i
punts suspensius. Us he amagat entre comes i jocs semàntics per no desxifrar-vos com a muses evidents. I que no
ho sapigueu però que us arribeu a intuir protagonistes, que només el fet
d’imaginar que ho imagineu me sembla un joc tan fascinant que sobren les
explicacions objectives. Un dia
vaig descobrir que la màgia existeix només per a aquells qui volen creure en
ella, i jo sóc un fanàtica creient.
Us he convidat a fer el que vullgueu de les
vostres lectures, això està escrit per a vosaltres. Tots i cadascún.
A voltes, tinc el desig de saber o de
classificar-me dins un estil, o d’una temàtica, o d’una ideologia concreta, només
per saber si el que dic té sentit, però l’auto-crítica ja sabeu que pot arribar
a ser tan subjectiva...
Ara, i per poder créixer en aquest lloc
escrit us estic demanant ajuda, o
per dir-ho d’una altra manera, una visió externa. No cal que siga una crítica
documentada, encara que si ho és també m’agradarà. Vull opinions. Sí sí,
paraules vostres. Dic jo que en alguna d’aquestes 3000 visites alguna cosa
haureu tret. No cal que us identifiqueu, quasi que ho prefereixo, així mantenim
anònim allò de les identitats inspiradores, ara, als valents que us vullgueu
posar nom podré, algun dia, donar-vos les gràcies o les desgràcies
personalment.
A canvi, us promet ser generosa i seguir
regalant-me.
hola ana
ResponEliminaHola Ana ,soy anonimo,me apodo vampi no hay letra para expresar como me siento en este momento ,me oculto tras el nombre de vampi ,disculpa que no te diga quien soy pues no soy quien para inquietarte,en esta vida la marca que dejan unas personas ,rebota sobre otras ,no tendria que ser asi ,pero en algunos casos sucede,y uno mira atras y se arrepiente ,.cuida tus pensamientos que se volveran palabras ,cuida tus palabras que se volveran tus actos,cuida tus actos que seran tus costumbres,cuida tus costumpbres pues formaran tu caracter,cuida tu caracter que sera tu destino y tu destino sera tu VIDA.Me gustaria no decir hata siempre pero va a ser dificil, el escrivir otra vez ,deja que sea atrevido y me despida con un beso ,un saludo de vampi.
ResponElimina