dijous, 8 de desembre de 2011

Benvolguts reis mags:


Sóc jo, un any més, una mica canviada... però jo.

Aquest any he estat una bona persona, una nena bufona, una xiqueta fadrina i m'he portat molt bé. Llevat d'algun dia solt, només un o dos, o uns quants més... no sé, algun dia... bé, potser no m'he portat tan i tan bé. De vegades una miqueta revoltosa i malcreguda però no tant com per a que em torneu a portar carbó, ni que siga del dolç, No magestats, per favor! Malgrat les malifetes, he intentat ajudar a qui m'ha necessitat i algun cop només ha quedat en l'intent, però no sóc omnipotent (encara), i pense que la intenció, si és vertadera, conta. Com a mínim he intentat ser autèntica. No sé jo si això serà suficient per a que aquest any em porteu tot el que demane, que no és poc. 
Apelant la vostra bonhomia em disponc a enumerar el que crec que aquest any meresc i m'és just: què collons, ací el que no plora no mama i el que no s'ho curra no arriba a res. 

Magestats, aquest any: Ho vull tot. Aquest any no pense anar d'humil, ni tampoc de modesta. Ni vull ser ja més idiota, ni encantar-me en tonteries ni conformar-me amb el que hi ha, no senyor! ...vull dir, senyors magestats.

Vull que els dies tinguen 27 hores, què són 3 horetes més? Un poquet més de temps per a mi, per poder fer de l'intent i del procés un resultat, per poder fer que els meus projectes vegen la llum i poder fer del notable un excel·lent.

Vull que cada dia al matí, el món desperte una miqueta més proper, que la gent que l'habitem siguem un poquet més conscients del que és el compromís amb una vida digna i igual per a tots. Vull que cadascú s'implique a la seua manera, però que ho faça! i que no caiguem sense remei al pou de la ignorància que ens arrastra a ser una ovelleta més del ramat. 

També vull que els bancs i els mercats deixen d'exercir el poder que tenen sobre els governs i vull que els governs governen per als ciutadans i que siguen per al poble el que haurien de ser els pares per als seus fills: protectors, democràtics, tendres i comprensius.

Estimades i benvolgudes magestats.Vull que els meus amics, cada dia ho siguen més, i vull que els nous algun dia es converteixin en vells. Vull aprendre a conservar-los i vull doncs, aprendre a estimar i vull tenir el valor de fer-ho. Vull ser més valenta del que sóc. Robar el millor de cada mirada i llençar totes aquelles que no me diuen res. Vull atrevir-me a fer les coses que no faig i dir les que calle i no hauria de callar. Ser més descarada, treure-li la llengua a qui faça falta, fer un "corte de manga" a qui s'ho meresca i cagar-me en Déu sempre que ho necessite (amb perdó de ses magestats, però el conte de la Bíblia no se'l creuen ni vostés)

Especialment, al rei Baltasar, que sempre ha estat el meu rei, vull demanar-li que el dolor que em ve a veure alguns dies no s'acabés instal·ant com una cosa rutinària i vull que, en canvi, es dilatés la visita esporàdica de l'amor. I no estic parlant de compromís senyors magestats, estic demanant amor, en estat pur per favor, res de segones marques ni còpies, vull l'original. 
Ah! I també  vull demanar-li a vosté senyor Baltasar un doctor natural, a mode de gurú, gratuit clar! que vinga a revisar-me les ferides de quant en quant i me diga que tot està bé i que vaig pel bon camí. 

Vull esquitxar d'alegria a les persones que m'envolten, mirar-me al reflex dels seus ulls i que m'agrade sempre el que veig, Vull tenir més sort de la que tinc. Més encara,Vull perdonar, però no vull oblidar.

Vull retrobar-me amb la muntanya i tornar a sentir-la. Volar, xafar la neu i escoltar eixe soroll inimitable, caminar pamunt, vull arribar on siga i mirar les vistes i tornar a pensar des de dalt què poc importen els problemes i què grandiosa pot ser la vida! Vull passar fred i vull cansar-me, esgotar-me, acabar morta, beure'm un caldo calentet en un refugi, posar-me crema als llavis tallats del fred, entrar al sac de dormir  a les 9 de la nit i tenir la sensació que és el llit més còmode i més calent del món. Vull fer una ultra-trail, pujar al Montblanc, l'Aconcagua. Vull viatjar a Sudamèrica i quan torne vull tenir ganes de tornar a vitajar.

Vull un portàtil i un iphone, unes botes noves de muntanya, uns nous peus de gat, un gri-gri i un nou banyador per anar a la piscina, un dels bons, eh! Ah! també vull un company d'escalada, i companys de viatge i de festes. No us demanaré un cotxe perquè sé que no me'l portareu, però si una rentadora, i unes vacances.

Vull un fill, vull un pare exemplar per al  meu fill, i vull que els nous fills dels meus amics cresquen sans, i que Mar vinga al món amb felicitat i que siga, com a a mínim, la meitat de valenta que sa mare, amb això ja li sobrarà... 

Vull que els meus pares no envellisquen mai perquè els vull tenir per a sempre.

Vull la utopia. 

Benvolguts reis, estimades magestats, senyories, òbviament aquí no hi cap tot el que vull, però de moment i per començar, crec que no està malament. Així que esperaré impacient la vostra visita. Aquest any no he posat arbre de Nadal (no en tinc... però no en vull eh! tranquils magestats que l'arbre no cal) així que podeu anar deixant els regals on més convinga, ja ho voran vostés això, ja tenen experiència . Promet deixar-vos un plateret amb uns polvorons i uns trossets de torrons ben bons, i una botella de mistel·la (que sé els agrada, ai ai ai). Deixaré també unes cadires ben còmodes per a que descansen vostés del pesat viatge que comportarà venir carregats amb tots els meus regals. Ho sent per vostés però aquest any és le que em toca senyors monarques... haver triat un altre ofici.