De moment em sent experimentada, vella, amb una llista d'experiències viscudes, de procesos que es van repetint al llarg de la vida i que vaig reconeixent ja viscuts des d'un altre paper.
Els bons són com reviure la mel de la vida, i quan els reconeixes sents un gran plaer, una alegria que plena tot el teu ser i et diu que no et fa falta res més per a ser tu, que amb aquest moment tens bateria per temps.
Els dolents... els dolents poden enfonsar-te fins a tal punt, tal nivell subterrani, que són capaços de treure l'odi més desconegut que tens dins i fer-te maleir pel simple fet de no haver fet cas de les teues intuicions quan el veies vindre i haver evitat tal desconjuntament-enderrocament-infinitamentdoloros de l'ànima. De veure't amb la bateria descarregada i sense carregador. Maleits proveidors, quan menys t'ho esperes, t'inflen la factura...haurem d'estar al loro!
Què complicada que és la vida. Quan a un li comencen a anar bé les coses, quan un comença a conseguir el que feia temps que anava buscant, el que tant d'esforç li ha costat... en qualsevol moment es torna tot del revés i el que pensaves que era una garantia de vida plena plena la teua vida de foscor i s'esvaeix, com el fum.
Són coses que ens poden passar. Són coses que estan ahi, davant nostre, entelades baix la apatia i la deixadesa de les coses que donem per sentades. Són coses que passen i continuaran passant. Són coses. I com a coses, passen i amb el temps es van oblidant i després tornen amb un altre aspecte, i després se'n van, i tornen a vindre, i se'n tornen a anar, i així SEMPRE.
...però la vida continua, el temps va passant, i per més que ens fem amos del "per què a mi?", hauriem d'empenyar-nos en fer-nos senyors del "serà perquè el que està per vindre serà molt millor" i no deixar-nos caure, al contrari, alçar-nos, fer honor a tot allò bo que tenim, que hem aconseguit per nosaltres mateixos i mirar endavant cap a nous reptes.
No puc més que sentir-me agraïda pel fet d'haver viscut el que he viscut perquè això m'ha convertit en la persona que sóc ara i cridar ben fort: PAMUNT!!!!!!
