dimarts, 24 de juliol de 2012

3000 gràcies!




3000 visites...  Poc a poc he anat recollint aquí en aquest lloc coses que em passaven pel cap, coses viscudes, coses que se m’ocorrien, coses banals, coses tontes, coses.
Mentiria si digués que escric per a mi. Aquest blog va començar per contar les meues aventures per la muntanya i ha acabat sent un lloc on escric tot allò que el cap i el cos em demanen. Me vaig permetre ser una pseudo-escriptora aficionada, i he acabat per agafar-li el “flow” (com diria algun modern rapsoda) a això d’anar omplint fulls en blanc.
Sempre ( i quan dic sempre és perquè és així) que escric tinc en ment  i imagine cares conegudes, mirades familiars que segueixen atentament i intenten entendre cadascuna de les línies que composen això. M’agrada pensar que conecte amb alguna de les vostres ments actives,  m’entreté que els vostres ulls  s’entretinguen amb paraules que surten de mi, i que les vostres emocions entren durant uns instants, per mínims que siguen, dins d’aquest univers al que un dia vaig batejar Pamunt.
He escrit sobre coses que m’han passat, sobre coses que he vist i he reinventat. He contat coses al peu de la lletra, i lletres al peu de les coses, si és que això és possible.
Molts no ho sabeu, (altres sí) però esteu aquí dins, he escrit sobre vosaltres entre paraules curtes,  esdrúixoles i entre monosíl·labs i punts suspensius. Us he amagat entre comes i jocs  semàntics per no desxifrar-vos com a muses evidents. I que no ho sapigueu però que us arribeu a intuir protagonistes, que només el fet d’imaginar que ho imagineu me sembla un joc tan fascinant que sobren les explicacions objectives.  Un dia vaig descobrir que la màgia existeix només per a aquells qui volen creure en ella, i jo sóc un fanàtica creient.
Us he convidat a fer el que vullgueu de les vostres lectures, això està escrit per a vosaltres. Tots i cadascún.
A voltes, tinc el desig de saber o de classificar-me dins un estil, o d’una temàtica, o d’una ideologia concreta, només per saber si el que dic té sentit, però l’auto-crítica ja sabeu que pot arribar a ser tan subjectiva...
Ara, i per poder créixer en aquest lloc escrit  us estic demanant ajuda, o per dir-ho d’una altra manera, una visió externa. No cal que siga una crítica documentada, encara que si ho és també m’agradarà. Vull opinions. Sí sí, paraules vostres. Dic jo que en alguna d’aquestes 3000 visites alguna cosa haureu tret. No cal que us identifiqueu, quasi que ho prefereixo, així mantenim anònim allò de les identitats inspiradores, ara, als valents que us vullgueu posar nom podré, algun dia, donar-vos les gràcies o les desgràcies personalment.
A canvi, us promet ser generosa i seguir regalant-me. 

2 comentaris:

  1. Hola Ana ,soy anonimo,me apodo vampi no hay letra para expresar como me siento en este momento ,me oculto tras el nombre de vampi ,disculpa que no te diga quien soy pues no soy quien para inquietarte,en esta vida la marca que dejan unas personas ,rebota sobre otras ,no tendria que ser asi ,pero en algunos casos sucede,y uno mira atras y se arrepiente ,.cuida tus pensamientos que se volveran palabras ,cuida tus palabras que se volveran tus actos,cuida tus actos que seran tus costumbres,cuida tus costumpbres pues formaran tu caracter,cuida tu caracter que sera tu destino y tu destino sera tu VIDA.Me gustaria no decir hata siempre pero va a ser dificil, el escrivir otra vez ,deja que sea atrevido y me despida con un beso ,un saludo de vampi.

    ResponElimina