dijous, 15 de juliol de 2010

Vall de Núria i cim del Puigmal


Un altra escapada ràpida! I es que qui no aprofita els dies de festa és perquè no vol.
Els passats dies 13 i 14, Lluís, Juanito i jo vam estar per la Vall de Núria i vam ascendir el cim del Puigmal (2913m).
De matinet del 13 vam eixir de Monistrol i a hora de dinar ens vam plantar en Ribes de Freser. Alli ja es notava la fresqueta, ai que bé, ens hem escapat dels 30 i pico graus que teniem al poble i de la sensació de calor apegalosa...uuudmnucmñirnnuñq!!!!! Per cel·lebrar-ho, ens vam sentar en una terrasseta i vam dinar. Una tapeta de Cap i Pota per favor, que tenim curiositat per saber que és això. Això estava de muerte! Cafenet i continuem el camí. Volem aprofitar per conéixer un poc la zona del Santuari de Núria. Jo tenia alguns records de quan era petita però boirosos; sobretot del tren cremallera, que és l'únic transport amb el que s'hi pot arribar. Ara, és caríssim!!! De totes maneres, havent una alternativa com és anar caminant i poder disfrutar del paissatge, no podiem permetre'ns pagar el bitllet fins allí, així que amb la digestió del Cap i pota encara inacabada vam deixar el cotxe a la collada de Fontalba i vam fer el camí que va d'aquest coll fins el santuari de Núria (1 h 50 ' aprox.). Un cop allà vam plantar la tenda a la zona de acampada controlada (que de controlada creiem que no tenia res, alli ningú ens va dir res ni va controlar el numero de gent que erem ni quantes tendes portàvem). Al matí següent ,cap a les 8 del matí vam agafar tots els "trastos" i vam partir cap al cim del Puigmal. El camí d'ascens és un bonic corriol entre prats que puja bastant suau en el qual vam poder veure una gran quantitat de marmotes i isards entre altres animals. El crit de les marmotes és espectacular, sembla el crit d'alguna au, mai diries que eixe animalet tan graciós i dormiló té un diafragma d'aquestes característiques. Després d'unes dues hores i mitja i una última pendent una mica més forta i un aire que se'ns emportava, arribarem al cim. Allí, amagaets a les roques vam esmorzar, vam fer les fotos de rigor i cap a baix, però pel camí que va directament a Fontalba que en 1 h 30 ' ens deixava al cotxe. En definita una ruta circular molt bonica que si es vol es pot fer en un dia, el cim és facilet, però si tens temps val la pena fer nit a Núria. No tenim fotos de cim perquè en l'operació passar les fotos a l'ordinador en vam perdre 50 que haviem fet amb la reflex, entre elles la del cim. Sort que portàvem també la càmera compacta i al final hem pogut fer un àlbum més o menys arreglaet.
Dels cims significatius de Catalunya ja hem fet el Puigmal i el Pedraforca. Ara ens queda el Canigó i La Pica d'Estats. Ens hem proposat fer-ho abans que entre l'hivern... però se'ns van acumulant els objectius...però de mica en mica s'omple la pica, i piano piano si va lontano.
Estem que no podem estar quets!!!

1 comentari:

  1. Ahí está Doboneta! sube que te sube...
    claro que sí! ahora si que te veo hecha una auténtica montañera!
    besazos mujer de las montañas

    ResponElimina