divendres, 9 de juliol de 2010

Cavalls del Vent

Se li va ocórrer no fa molt... Hi ha una travessa al Parc Natural del Cadí-Moixeró de 97 km. Una travessa que passa pels refugis del parc i té molt bona pinta... Té 5200 metres de desnivell positiu. Podem fer-la en la modalitat 36 hores: fent un descans entre dia i dia per recuperar forces... (si en queden). Jo, ignorant, o valenta de mi, no se dir a res que no, i vaig dir SI.


Des d'aquell dia hem anat tentant els camins de Montserrat per fer fortes les cames i també l'esperit, i algú en aquest temps d'entrenament ha aprofitat per guanyar medalles en un duatló... El xiquet està que se n'ix. Clar, amb un individuo d'aquestes característiques dóna por anar a fer una travessa... m'assalten els dubtes, però hem quedat que anirem al meu ritme, així que, tranquils i motivats marxem a l'aventura: Cavalls del Vent.



De camí hem fet les últimes compres del que ens feia falta. A les 17:45 deixem el cotxe en el Mirador de Gresolet i en un quart d'hora ens hem plantat Al Refugi Lluís Estasen, des d'on començarem la travessa. Allí ens donen la samarreta de la travessa, el for-fait que hem de segellar en cada refugi de pas, mapes, gels, barretes i una motxila, i ja se'ns fa hora de sopar. Acompanyats per una mà de franceses cinquentones, bascos, alacantins i murcians, gaudim d'un arròs boníssim que ha preparat el guarda amb molt d'amor. Deseguida a dormir. El despertador sona a les 6 del matí, hem passat una bona nit, així que no ens costa res alçar-nos. A les 7 del matí comencem la marxa. Farem la travessa en sentit horari, el contrari del que ens ha dit la majoria de gent que fa, però bé, se suposa que el desnivell és el mateix així que no ens importa, el paissatge deu ser bonic en les dos direccions.

Comencem la marxa per una pista, després per un prat amb unes vaques molt simpàtiques i algun que altre isard, i deseguida una pujada que ens porta al Pas dels Gosolans, un lloc molt xulo des d'on es veu ja el proper refugi, Prat d'Aguiló. Ens deixem caure per una baixada prou empinada fins allà i segellem la nostra 1ª casella del for-fait. Que bé! Açò sembla que va en serio... Des d'allà fem una llarga travessa i pugem fins la carena per començar a fer una inacabable baixada fins al proper refugi, Cortals d'Ingla (1ª crisi). Però 100 metres abans d'arribar ens trobem un oasis: una bassa plena de cullerots que aprofitem per remullar els peus i escabussar el cap.


Al refugi hi ha un xic molt guapo i molt simpàtic (però no tant com Lluís...). Allí parem i fem un mosset. Continuem llavors una etapa més tranquil·leta per arribar al Serrat de Les Esposes, un refugi molt "cuco" on hi havia una xica molt "cuca" que ho tenia tot molt arragladet: geranis i colorins per tot arreu. Allí fem una Coca-cola que ens dóna forces per mampendre la etapa més dura de la travessa. Portem mitja horeta bordejant un riu, i de moment la cosa s'empina, i de quina manera!!! Però valia la pena, en un rato ens plantem als Prats de Moixeró, un dels llocs més bonics de la travessa: verd verd com la mare que ho ha...paradís de monguis. Intentem trotar un poquet fins el Coll de Moixeró, fem quatre fotos de les vistes del Pedraforca i del Cadí, i ara sí, comença la inacabable carena que ens portatà fins al Niu de l'Àliga. Puja, baixa, puja, baixa... i cada cop sembla que el refugi està més lluny (2ª crisi, i aquesta és forta). En una d'aquestes pujades que ens deixaria al cim de "la muntanya maleida", nom amb el que hem batejat a les Penyes Altes, vam veure que encara ens quedaven unes 3 hores per arribar. Hem de canviar el xip. Poc a poc. Ja arribarem, sort que ara a l'estiu tenim moltes hores de sol. Jo estic per a que m'agafen de la samarreta i me tiren al fem com un mocadoret brut. Uns isards ens alegren la última pujada. A les 20:30 arribem al Niu de l'Àliga. La rebuda és espectacular: un grup de 20 Canaris destarifats ens fan la ola. Una rebuda acorde a l'esforç fet. "Vaya etapó..." 14 hores. Estem cansats. Bé, el casporro no tant...està fort el "mamó".



El refugi és espectacular, fem un sopar amb vistes a la posta del sol, una amanida esquisita, pròpia d'un bon restaurant i Botifarra amb seques (fessols): pareix mentida com devora el casporro... Una ulladeta a l'etapa de demà. Haurem d'espavilar, si ens costa tant com avui no farem les 36 hores que ens hem marcat, així que posem el despertador a les 5:30 però Lluís a les 5 ja està despert i me proposa que ens alcem ja... molt a pesar meu dic que SI. A les 6 ja estem en marxa, la Tossa d'Alp sembla el Festival del Isard. Enmig de Tant de "cabró" comencem una forta baixada que ens porta al 5è Refugi. Les cames estan cansadetes però de moment ens deixen fer. A les 8 del matí ja som al Rebost, segellem ens posem la màniga curta i pavall fins la carretera del túnel del Cadí. A meitat baixada m'he fet un "entortelló". Quan arribem a la carretera el mirem i està inflat. Per uns moments pensem que no acabarem...

Però continuem PAMUNT, que el peu va bé per esta pujadota que no s'acaba mai; cap avall ja és una altra història, no sé si podrem trotar més... a les 11:55 arribem a Sant Jordi, fem una Coca-cola "que aixeca la titola" (deia el guarda) i li preguntem quan ens queda per al proper...diu que unes 5 hores. Fem numeros Lluís... anem justets de temps, així que "arreando que es gerundio".

Baixem pels Empedrats, xe tu! quin lloc més guapo: un barranc ple de basses naturals, aigua fresquíssima, llàstima que no tenim 20 minutets per fer un banyet. En un rato ens trobem a les franceses que van en sentit contrari, aquestes si que viuen bé. Ara toca una pujada més, amb un sol pegant que bada les penyes. 3 hores més, una baixadeta i arribem al Gresolet. El penúltim ja! Coca-cola, segell, mosset i a per l'últim tram! NO m'ho crec...

Acabarem amb dignitat perquè la pujada final és la més empinada que ens hem trobat fins ara.


Arribem al Lluís Estasen, al final en 35 hores, encara ens ha sobrat una. Ho celebrem amb una cervesseta i una xarradeta amb Jordi el punki, guarda del refugi, que ens fa riure una bona estona. Ens donen la supergorra de finisher, refem la motxilla i cap al cotxe!

Hem fet Cavalls de Vent... i Lluís en el viatge de tornada ja m'està dient de fer Carros de Foc... Uf!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada