dimarts, 10 de gener de 2012

Petit homenatge a la màgia o Pep tio! No habia cuerda!



Els teatres són caus de resguard, capses formigonades on guardem fragments de realitats inventades, vives i temporals. Quan els llums de la sala s'apaguen i el públic fa silenci (o no)  comença la convenció, coneguda per quasi tots els que són al públic. Ara ens toca a nosaltres, als actors, als tècnics, als dramaturgs, als directors, als regidors, als escenògrafs comunicar allò que en la vida real no podem dir d'aquesta manera, amb dues-centes cinquanta persones (com a mínim, segons conters de Pep) tots a una, mirant-nos, escoltant-nos i a voltes fins i tot entenent-nos, no és genial?. Diguem que tot això forma part de la màgia del teatre. Diguem-ho així perquè així és.

Quan Pep posa la música i s'encén el primer carrer, n'Esther i jo estem a punt. Cara a cara:

-Hem encés els micros?
-Si Esther, ja els hem encés. 
-Vés amb compte amb el cistell quan surtis... 
- Je je
-Ei! Ens hem deixat la porteta de la Torre oberta! Joder! quina putada... (encara que ella sempre identifica el moment ideal per tal que tot vagi per on ha d'anar i trobar eixe micro-segon per tancar la porteta i fer com que tot és part de l'espectacle. Ningú sap que això no estava preparat.)
- Molta merda!
- Molta merda!

Durant 50 minuts deixem de ser nosaltres per ser, a través de nosaltres, unes altres "nosaltres".

No recorde haver disfrutat tant fent bolos abans de Les Fades.

video


Jo trobe que m'ha tocat la loteria amb aquesta nena, a pesar dels rebutros i altres intimitats mútues que ara no vénen "a cuento" sento la màgia quan ella hi és. Sé que ella, quan llegirà aquesta última frase pensarà que sóc una cursi perquè la conec, ja quasi com si l'hagués parida. Conec les coses que la indignen i les seves cançons preferides. Sé qui és el seu millor amic i el seu millor amant. Ja sé quins plats són els que més li agraden i he intuit les seues pors. He provat el "cocido" que fa son pare, i he conviscut amb la tendresa de sa mare. Sé la capacitat que té per fer de qualsevol moment la paròdia més còmica de la realitat, crec que ningú me fa riure com ella. La filla de sa mare té una art que desborda, i amor! però només per a les persones privilegiades que conecten amb ella i jo, en sóc una, no és així, efectivament? Aquesta al·lota em té enamorada, i ella ho sap. L'estim com si fos ma germana. De fet, me l'emportaria dins la maleta cada cop que ens diem adéu per tenir-la ben a prop cada dia i no haver de trobar-la a faltar.

Me sap greu no haver tingut la suficient iniciativa com per poder descriure abans, o com a mínim nomenar en algun dels escrits d'este blog a aquestes persones amb les que últimament estic compartint un "quasi tot" molt gran: viatges, dinars, sopars, berenars, cervesses, pintxos, tapes, menús baratos,  bocates cars d'autopista, cafés, cigarros, croissants, teatres, pseudo-teatres, ciutats, capitals, hotelazos, hotelitos i altres llocs d'inmundícia on la gent va a dormir "por un módico precio", mitjons, crema hidratant, música, tonteries, tonteries, tonteries, tonteries i intimitat. I a pesar que ens hem hagut de menjar varios marrons junts, sobretot en Pep, mira, t'ha tocat! haber elegido "cover" i malgrat que cadascun és d'una mare, pense que després de tantes hores amb estos mallorquins sóc ja mig sobrassada. Au idò! Batuadell! Si ja trob a faltar el pamboli! 

Són lectors d'este blog, i en teoria ells estan esperant que aquest escrit parlés d'impulsos, o de dracs que desperten d'un llarg somni per amor, o de com ser irresistible i no morir en l'intent. Però d'això ja parlaré més endavant, bé, o potser no, últimament és tot tan imprevisible! No és cap declaració profunda d'intencions, ni poesia, diria que ni tan sols és literatura. Ja ho sé, hi ha bromes internes que alguns no entendreu, ho sent! però ells si ho faran, i això, encara que públic és per a ells. És un petit homentage a la feina ben feta, a la màgia dels instants teatrals que envolten els nostres viatges i a ese asunto llamado "amistad".

Vos jur que un dia d'aquests vos faré un Arròs al Forn, o dit d'una altra manera: vos estim!



1 comentari:

  1. NosócEstherlojuro diu:

    EEEEEIIII, t´has oblidat dir que la tal Esther aquesta (si és la de la foto) està boníssima!! És una mica gordita, però té una cara preciosa...

    ResponElimina