dimarts, 13 de setembre del 2011

...però la vida continua

De moment em sent experimentada, vella, amb una llista d'experiències viscudes, de procesos que es van repetint al llarg de la vida i que vaig reconeixent ja viscuts des d'un altre paper.

Els bons són com reviure la mel de la vida, i quan els reconeixes sents un gran plaer, una alegria que plena tot el teu ser i et diu que no et fa falta res més per a ser tu, que amb aquest moment tens bateria per temps.
Els dolents... els dolents poden enfonsar-te fins a tal punt, tal nivell subterrani, que són capaços de treure l'odi més desconegut que tens dins i fer-te maleir pel simple fet de no haver fet cas de les teues intuicions quan el veies vindre i haver evitat tal desconjuntament-enderrocament-infinitamentdoloros de l'ànima. De veure't amb la bateria descarregada i sense carregador. Maleits proveidors, quan menys t'ho esperes, t'inflen la factura...haurem d'estar al loro!

Què complicada que és la vida. Quan a un li comencen a anar bé les coses, quan un comença a conseguir el que feia temps que anava buscant, el que tant d'esforç li ha costat... en qualsevol moment es torna tot del revés i el que pensaves que era una garantia de vida plena plena la teua vida de foscor i  s'esvaeix, com el fum.

Són coses que ens poden passar. Són coses que estan ahi, davant nostre, entelades baix la apatia i la deixadesa de les coses que donem per sentades. Són coses que passen i continuaran passant. Són coses. I com a coses, passen i amb el temps es van oblidant i després tornen amb un altre aspecte, i després se'n van, i tornen a vindre, i se'n tornen a anar, i així SEMPRE.

...però la vida continua, el temps va passant, i per més que ens fem amos del "per què a  mi?", hauriem d'empenyar-nos en  fer-nos senyors del "serà perquè el que està per vindre serà molt millor" i no deixar-nos caure, al contrari, alçar-nos, fer honor a tot allò bo que tenim, que hem aconseguit per nosaltres mateixos i mirar endavant cap a nous reptes.

No puc més que sentir-me agraïda pel fet d'haver viscut el que he viscut perquè això m'ha convertit en la persona que sóc ara i cridar ben fort: PAMUNT!!!!!!

4 comentaris:

  1. Hola Anna,

    Primero de todo disculparme por escribir en castellano, estoy seguro que tus ojos te agradecerán la ausencia de faltas ortográficas. Añadir que no te conozco y no sé muy bien como he llegado a tu blog.. Aunque después de leerte me han dado ganas de interactuar, realimentar contigo.

    No sé, si todo lo que cuentas es algo figurado o realmente te encuentras en esa situación que tan acertadamente describes. Situaciones en las que la vida te golpea sin previo aviso, simplemente no quieres ver llegar el golpe; Mirando hacia otro lugar pensando “esta vez no será a mi” será diferente. Aunque finalmente nos vuelve a golpear y esta vez duele más porque la experiencia adquirida te hizo saltar las alarmas previamente, pero como eres un amante de la vida sentías que podía ser diferente. Y realmente es diferente a pesar de no saber o no querer esquivar el golpe, esta vez te recuperas con mucha más rapidez; Sin saber porqué duele mucho menos y lo más importante afrontas la vida con mayor optimismo porque sabes que anteriormente te pudiste recuperar de un golpe mayor; Y lo mejor pudiste disfrutar de algo maravilloso que ahora pierdes pero que fue maravilloso. Así pues, esta vez hay que estar atento porque sabes que algo increíble está apunto de ocurrirte; doy por seguro será auténtico e irrepetible como todo en la vida.

    Espero no haberte aburrido mucho. Gracias por tu autenticidad!

    ResponElimina
  2. No importa si és en castellà, o en valencià, no has de disculpar-te. M'agraden les visites vinguen d'on vinguen.

    El món és el mateix per a tots i potser l'estreta diferència ve donada només pels ulls amb el que es mira. Però a pesar d'això, de les xicotetes coses que u pot veure i un altre no, a pesar d'això, som humans, i tenim tendència a tropessar amb la mateixa pedra un cop un altre, una altre... Peò tens raó. Si ens hem pogut recuperar de la primera caiguda, també ho farem de la segona, i la tercera... de l'única que no ens recuperarem serà de la inevitable. I aquesta pedra si la trobarem TOTS. Però mentre no arribe... Els amants de la vida ho són de tot, i la passió els envolta en cadascuna de les coses que fan. Ens recuperem de les caigudes perquè no tenim altre remei, però ho fem amb passió. I ens fem més forts i aprenem les lliçons amb passió, i creiem q ja no ens equivocarem més però ho tornem a fer perquè la passió ens porta a fer-ho. Tu m'has escrit amb la passió dels que ja han aprés, i jo també.

    Res és figurat. Supose que per a poder descriure una situació, s'ha d'haver passat per ella, almenys en el meu cas. I paradoxes de la vida: quan més fotuda està una...la inspiració apareix.

    M'alegre molt que hages aparegut, sigues qui sigues: moltes gràcies.

    ResponElimina
  3. Hola Anna,

    Como me hubiera gustado leer que todo lo que describes es figurado ¡como! Siento estés atravesando este camino de emociones enfrentadas. Cómo sanar, tal vez de la manera más sencilla; sintiendo el calorcito de las personas que te quieren pero sobretodo dejando que ese calorcito te invada. Otra manera interesante es haciendo poesía de aquello que te duele, dejándolo ir en forma de desahogo, terapia y bits esparcidos por el canal que a todos nos une ;) transformando tu realidad y la de otros.

    Como bien dices somos el cúmulo de todas nuestras experiencias, ten por seguro que sin ellas no serías la persona que eres ni la que se está gestando. Así pues, sólo nos queda estar agradecidos aunque en ocasiones resulte más difícil que en otras.

    Hay una frase que leí un día cuando estaba en unas circunstancias semejantes a la tuya; Son palabras sencillas aunque me llevo algún tiempo asimilarlas realmente. Cuando ello paso pude seguir mi camino, de verdad, sin artificios. Esta frase más o menos reza "Lo que persistes, resiste mientras lo que aceptas te transforma"

    Para finalizar quiero mandarte mucho ánimo y agradecerte que te hayas tomado la molestia de contestarme.

    Gracias.

    ResponElimina
  4. Hola de nuevo,

    Por no releer!! La frase es "A lo que te resistes persiste mientras lo que aceptas te transforma" Disculpa!

    ResponElimina