La Regina de les ferrates

A les 7 del matí va sonar el despertador, però fins les 8 ni ell ni jo vam posar els peus a terra. Fa temps que voliem fer una visita a la reina de les ferrates, la Regina, però entre pitos (poc temps) i flautes (altres plans), encara no ens haviem atrevit. La pinten com una de les més espectaculars i més difícils. La veritat és que espectacular és. Té uns trams molt aeris que són impressionants, per a disfrutar-los com xiquets. I encara que en el parell de desploms que ens vam trobar vam patir un poquet (no tant com pensàvem), he de dir que és la ferrata més xula que he fet fins ara.
Jo vaig començar amb por, clar, havia sentit tants comentaris sobre la Regina de les Ferrates que tenia l'ai al cor. Una pareteta per començar i escalfar el cos. Escales per ací, cadenes per allà...osti, cada dia sóc més canija, o és que les ferrates estan pensades per als alts... entre estos pensaments arribem al pont, un caramelet per volar una miqueta, guapíssim. I en passar el pont comença un trosset deliciós. De mica en mica, la por, es va anar barrejant amb l'adrenalina L'altura, el pati que espera baix per abraçar els pensaments de que caurem. No vull caure, però només per experimentar eixa sensació de tirar-se al buit ara mateix me tiraria. Quin moment més preciós. Allà dalt, penjats en la roca, amb una vista digna de postal: el cel avui és un mar de boira, i els voltors volen per baix de nosaltres. Lluís, açò és com veure un documental en directe. Ell se'n riu, però pensa el mateix que jo.

De sobte, el Pas de la Fe. jejeje. He vist este pas en moltes fotos, i ara estic jo ací i vaig a passar-lo. Tenia una por de que no m'arribaren les cames. Però bé, sort que sóc molt elàstica i que Lluís té els braços llargs...

I ara, cansadets, fent paronets per donar temps a la trouppe de davant de nosaltres comencem a notar-nos cansadets. L'ultim tram és el més dificil, no apte per a nens. Hi ha una alternativa més senzilla, però hem vingut ací a donar-ho tot. Així que tirem per la ruta original pamunt! i en un plis plas ja estem a dalt. Iujuuuuu!!! Mes de 3 hores que estem arreant-li a l'escalonet! Però estem molt contents, hem fet la Regina, i això ja ens omple! Els bocates saben a glòria (la veritat és que me'ls he currat molt i estan boníssims), però no baixem la guardia, queda la baixada, que tambés és entretinguda. Té trams amb cadenes i escales. Ara és com desescalar i fer ràpel amb les cadenes. I en quan el camí és fa més humanament transitable, com cavalls, ens posem a trotar fins al cotxe. S'ha fet curta la baixada!

Ala, ja hem passat el diumenge!